Pau Casals i la Spanish Refugee Aid

Pau Casals (el Vendrell, 1876 - Puerto Rico, 1973) ha estat un dels músics més influents del segle XX i ens ha deixat un llegat que conjumina la seva vessant de violoncel·lista, director d’orquestra, mestre i compositor amb el seu paper com a humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia. És, sense cap mena de dubte, un dels noms més universals de la música i la pau.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola esdevé l’inici d’un llarg exili que va estar profundament marcat per la solidaritat que el músic va desplegar envers els seus compatriotes —homes, dones i nens— que van passar pels camps d’internament del sud de França i que, posteriorment, es van veure obligats a viure lluny de la seva terra en unes condicions realment dures.

L’any 1953, Casals accepta ocupar el càrrec de president honorífi c de la Spanish Refugee Aid, una organització d’ajuda americana creada amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels refugiats espanyols que s’havien vist obligats a restar a França. Sota l’impuls de l’americana Nancy Macdonald, la Spanish Refugee Aid desplega una tasca més que necessària per atendre els perdedors de la guerra, una «legió d’oblidats» (dones i homes, molts dels quals, ancians, mutilats, malalts crònics o prematurament envellits) a qui la història havia passat pel damunt.

Una recerca inèdita portada a terme aquests darrers anys ens ha permès conèixer de primera mà —gràcies a la documentació consultada a Catalunya i a Nova York— el transcendental paper exercit pel mestre en el si d’aquesta organització humanitària nord-americana, un rol que va superar amb escreix el paper simbòlic de president honorífic que tradicionalment se li ha atribuït i que evidencia un compromís absolut amb la sort dels refugiats de la Guerra Civil que mantindrà de manera ininterrompuda fi ns a la seva mort, el 1973.