Deportats d’Alcanar als camps nazis, els

Entre els mesos de gener i febrer de 1939, milers d’espanyols i catalans —tant població civil com militar— van creuar la frontera francesa fugint de l’exèrcit franquista i de la repressió del nou règim. Un èxode de refugiats carregat de dramatisme, dolor i temor per un futur del tot incert.
Molts d’aquests refugiats decidiren retornar als seus pobles d’origen; d’altres es quedaren a França, on van córrer diversa sort: alguns formaren part de les militaritzades Companyies de Treballadors Estrangers, de la Legió Estrangera o dels Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers. També hi hagué refugiats que s’incorporaren al moviment de la Resistència contra els ocupants alemanys. Tanmateix, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, prop de deu mil republicans acabaren com a presoners en camps de concentració de l’Alemanya nazi.
Cinc fills d’Alcanar van patir en la seua pròpia pell la barbàrie d’aquells camps de concentració. Només tres d’ells sobrevisqueren a aquell infern i pogueren refer les seues vides. Entre aquests, destaca el cas excepcional de l’únic deportat català retornat a l’Estat espanyol per les SS des de Gusen, a requeriment de la dictadura franquista.
Recuperar la seua memòria i retornar-los la dignitat de la qual foren desposseïts en aquells camps de la mort és l’objectiu principal i únic d’aquest treball.