Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat d'una dona amb la figura de Teresa Goday.
Rodoreda construeix la història d'una nissaga familiar on la seva identitat i el seu món es fragmenta com un mirall trencat al llarg dels anys. Un retrat íntim i universal, que mostra la decadència de la burgesia catalana fins a una caiguda definitiva, passant per una Guerra Civil que afecta de cap a peus la vida de tots els seus protagonistes.
“Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d’estimar. I que de l’acceptació del que resta després de l’amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l’amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme.” Mercè Ibarz
“Mirall trencat és el llorer tocat pel llamp d’una torre de Barcelona a començament del segle XX. És una nissaga familiar a contrallum, amb les freixures nimbades de rosa. És la història d’una senyora i d’una rata, d’una minyona i d’un jardí amb nens que ho esbotzen tot en créixer, d’un coàgul de secrets i d’un assassinat. Mercè Rodoreda, com l’aranya més brillant, fila prim els mots i fa teranyines entre flors per caçar allò que fuig. El seu traç translúcid, quasi invisible, a voltes tornassolat, fa surar els secrets a la superfície d’una escriptura que batega com una bèstia emboscada. Captivat per les passions i violències més íntimes i pregones d’una família rica, el lector balla descalç sobre aquest mirall trencat i rellisca amb la sang pròpia, que és la d’altri —i viceversa. La gran novel·lassa d’una escriptora genial.” Martí Sales
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és sens subte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra... i Viatges i flors (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera.
Però la qualitat esclatant de l'obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s'explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel·les — Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d'Aloma (1938)—, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l'abast del públic lector amb el volum Obra de joventut.
