Si encetes aquest llibre, necessàriament hauràs d’encetar una llibreta: Joan Veny és una mena de molí d’aspes incansablement rotatòries. En suma, som davant una anàlisi fonètica, morfològica i lèxica exhaustiva de la llengua. Aquest estudi sincrònic i diacrònic haurà de ser tengut en compte per les futures històries de la llengua.
Com és sabut, en el sementer unitari de la llengua han crescut plantes diverses d’una manera espontània, natural, que, en lloc de fer-les morir, s’han de cuidar, protegir, no deixar morir, mentre que algunes altres, noïbles, invasores, forasteres, s’han d’arrencar per mantenir l’eficàcia i productivitat del sementer. «En dir era, ja hem batut», però nosaltres érem, som i serem, i continuarem batent, amb eines renovellades, el blat sagrat de la nostra llengua que serà el mannà constant d’una societat viva, pròspera, fidel i lliure.