«El verb que no mor mai és ser. En Vincent va ser, és i sempre serà en Vincent. En James va ser, és i sempre serà en James. Nosaltres érem, som i sempre serem els seus pares. No hi ha un ara i llavors, un ara i més endavant, només hi ha un ara».
Yiyun Li va perdre els dos fills: en Vincent tenia setze anys, el 2017, i en James dinou, el 2024; tots dos germans es van suïcidar amb pocs anys de diferència i no gaire lluny de la casa familiar. Instal·lada al caire d’un abisme emocional, Li es refugia en la raó i la lògica, escriu, reflexiona, analitza, i busca les paraules per expressar l’inexpressable, no només a través de l’escriptura sinó també de la lectura, la natura i la música: feineja al jardí, llegeix Camus i Wittgenstein, toca el piano i, en definitiva, intenta comprendre les decisions dels fills i enfrontar-se a una pèrdua duríssima. Però lluny de caure en el melodrama, el text agafa una volada extraordinària a través d’un llenguatge cru, despullat i contundent, d’una honestedat fonda i d’una mirada insòlita sobre la mort. Com Joan Didion, Maggie Nelson o Vivian Gornick, la veu de Yiyun Li és radical, insondable i immensament lúcida, i ressona molt més enllà de les pàgines del llibre. A la natura les coses simplement creixen reivindica el valor de la paraula i l’escriptura —i també de la lectura— com a actes insubornables de supervivència i resistència contra l’oblit i el silenci. Una obra excepcional.
«Hi ha pocs escriptors amb el poder de Yiyun Li», Douglas Stuart, autor de La història d’en Shuggie Bain
«Dir que aquest llibre tan valent és un testimoni de l’amor és quedar-se molt curt. Et transforma», The Observer
«Una història de pèrdua diferent de qualsevol altra que hagi llegit… un monument inoblidable a la resistència», The Sunday Times
«Un llibre extraordinari», Sarah Moss, autora de Mur fantasma
