Hora del salmó, l'

L’hora del salmó relata la pujada metafòrica del riu de l’Ari, una noia de trenta-tres anys, a qui li diagnostiquen un càncer de mama en estat avançat. Narrat en primera persona, amb una prosa audaç i impregnada d’ironia, ens presenta el dia a dia d’una postadolescent, que viu a l’antic pis dels seus avis i es creu invencible pel sol fet de ser jove. Un dia, però, la vida li dona una lliçó i, com fa el salmó just abans de morir, li tocarà també remuntar el riu. Tot plegat mentre el seu entorn no deixa de fer plans de futur —es casen i tenen fills—; l’Ari se sentirà atrapada en un present incert, del qual no sembla poder-ne escapar per molt que nedi i nedi a contracorrent.
La novel·la, tot i parlar de càncer, evita caure en el patetisme de la protagonista. L’Ari pensa que tots acabarem amb la mateixa sentència. Més ens convé esprémer la vida, mentre puguem.


Escrit des del pur realisme, inspirat en fets reals.


Que et cuidin o que no et cuidin?, aquesta és la gran qüestió dels malalts de càncer. Qui diu que deixar-se ajudar sigui de febles? La vulnerabilitat ho és tot menys una feblesa.