Emili Samper (URV), conversarà amb Rafael Beltran (UV), sobre el seu llibre i sobre un monogràfic de revista dedicat a la cavalleria i el còmic.
La revista Tirant (Butlletí de literatura de cavalleries) dedica el seu darrer monogràfic a la representació de la cavalleria en la narrativa gràfica i el còmic.
Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura presenta una extensa guia per a la lectura de del clàssic universal. Amb la revisió minuciosa dels temes, personatges i contextos primordials, s’ofereix una revaluació crítica del text que resultarà útil a professors i especialistes, però també a un públic interessat més ampli, tant per l’actualització i ordenació de fonts bibliogràfiques, com per les aportacions originals que s’hi presenten.
El llibre condensa els trets singulars de la vida de Joanot Martorell i desplega en context el resum detallat de l’obra; analitza els personatges principals, amb les genials caracteritzacions femenines; estudia els motius bàsics de l’imaginari medieval que l’obra recrea (amor, cortesia, religió, fortuna, mort); repassa l’ús de tècniques narratives, fonts clàssiques llatines i vernacles, i vocabulari culte i expressiu; s’endinsa en els secrets simbòlics de l’emblemàtica cavalleresca i, finalment, tracta la història de la recepció de l’obra fins al segle XXI.
Sota la coordinació d’Eduard Baile López (Universitat d’Alacant) i Emili Samper Prunera (Universitat Rovira i Virgili), el número 28 de Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries) inclou el monogràfic «De la literatura al còmic: la representació de l’edat mitjana i la cavalleria en la narrativa gràfica». Es tracta d’un aplec de vuit articles que pretén abordar la plasmació d’aquests conceptes a partir dels prismes alternatius que permet
el llenguatge iconiconarratiu característic del mitjà del còmic. En aquest sentit, s’hi analitzen adaptacions de diversos textos literaris (des del Beowulf o el Tirant fins a l’Amadís o el Quixot), així com aproximacions didàctiques i altres aportacions singulars, que denoten que l’escenificació de la medievalitat hi és condicionada pels trets específics del grafisme historietístic.